Historia de l’Aikido
Morihei Ueshiba va ser el fundador de l’Aikido com a tal. Després d’estudiar durant molts anys en diferents escoles, Morihei acaba coneixent a Takeda Sokaku, poseidor del llinatge Daito Ryu Aikijutsu, escola pròpia del Clan Takeda, fundada per Kunitsugu Takeda.
L’Aikido que avui practiquem troba els seus orígens en l’Aikijutsu (més precisament en l’Aiki no Inyo) i es diu que va ser fundat per el Príncep Taijun, 6è fill de l’Emperador Seiwa (850-800 d.c.). Per mitjans del seu fill Tsunemoto, l’art va ser transmès de generació en generació dins la família Minamoto.
Quant l’art va ser transmés a Shinra Saburo Yoshimitsu, germà petit de Minamoto Yoshie, sembla ser que els fonaments tècnics de l’Aikido ja estaven establerts.
El segon fill de Yoshimitsu, Yoshikiyo, que vivia a Takeda (província de Kai al centre de Japó) va prendre el nom d’aquesta província i les tècniques que ensenyava van ser conegudes sota aquest nom.
Al 1574, Takeda Kunitsugu, es va traslladar a Aizu i les tècniques transmeses als seus descendents varen ser donades a conèixer sota el nom de Aizu-Todome-Wasa.
Tot i així, l’art era exclusivament privilegi dels Samurais: Es practicava de manera limitada, a l’interior del clan i la família, fins que el Japó emergí del periode feudal a partir de la era Meiji (1868). En aquesta època, Takeda Sokaku Sensei, per llavors cap del clan, comença a divulgar l’art a les persones “de fora” viatjant molt per tot el Japó fins a instal·lar-se finalment a Hokkaido.
El seu fill, Takeda Tokimune Sensei, obrí un Dojo a Abashiri on va perpetuà i desenvolupar l’Aikijutsu com a representant de l’escola Daito.
Entre els alumnes més notables de Takeda Sokaku Sensei, hi havia Ueshiba Morihei, home d’una sorprenent habilitat que va desenvolupar i dominar l’art que ens ha arribat amb el nom d’Aikido.
Takeda, al morir, no entrega el “Menkyo Kaiden” de l’escola Daito Ryu a Ueshiba, és a dir, no li dona el dret a dirigir la escola. Ueshiba decideix anar per la seva banda i comença a treballar en el seu propi sistema anomenat Aikibudo, que més tard passaria a anomenar-se Ueshiba-Ryo i acabaria essent Aikido.
Ueshiba crea un sistema que permet la constant evolució. Arriba a dir que Aikido és quelcom que sorgeix en l’interior de cada practicant, sent un acte de creativitat que no pot ser limitat per les regles.